Coincidint amb els 20 anys del seu debut artístic, Sicus Carbonell pren com a fil conductor la seva vida per descobrir-nos fets de la cultura gitana, així com el que comporta ser un autèntic “rumbero”. El llibre, que es presenta acompanyat d’un CD i un DVD, inclou l’opinió d’un total de 60 músics, antropòlegs, cineastes i periodistes.

Cinta S. Bellmunt

Llicenciada en ciències de la Comunicació i especialista en periodisme musical, l’escriptora Cinta S. Bellmunt ha publicat diverses biografies de personalitats del sector musical.

Ha escrit Sicus, 20 anys amb sabor de rumba recuperant les opinions de molta gent, però sobretot narrant les vivències personals d’en Sicus.

http://usuaris.tinet.cat/csb

El llibre Sicus, 20 anys amb sabor de rumba va acompanyat de material multimèdia (un CD i un DVD) que representen la banda sonora i els moments més significatius de la carrera d’en Sicus. Hi ha temes enregistrats per a l’ocasió i versions de gent com Peret, Raimon, Maria del Mar Bonet, Sau, Patxi Andión o Steve Hogart, cantant del grup de rock progressiu Maryllion que ha versionat per a rumba de  “Hope for the Future”.

No sabem com s’ho ha fet aquest gitano però també hi ha una col·lecció d’esportistes que han col·laborat en les cançons i videoclips,  són: Joan Verdú, José Callejón, Germans Grimau, Jordi Trias, David Barrufet, Nacho Solozabal, Iker Romero i Jorge Lorenzo

La producció musical és d’en Toni Xuclà, i hi han col·laborat artistes com Moncho, Txell Sust, Pep Lladó, Àgata Casas o Neila Benbey.

Al DVD hi trobareu en Sicus en  diferents èpoques i canals de TV, amb entrevistes vídeoclips i actuacions en directe.

La presentació es va fer a la Casa del Llibre de Barcelona amb la presencia de Elisenda Roca, David Barrufet, Nacho Solozabal, Cinta S. Bellmunt i el propi Sicus Carbonell.

PRÒLEG

Aquest és un llibre diferent, no és una biografia en sentit estricte, és més la reflexió d’un jove de 36 anys que necessita explicar allò que ningú com ell a explicat en un llibre.

Be, aquesta entrada pot semblar molt prosaica però és així. M’explico millor: En Sicus Carbonell és un xaval gitano i català que en trenta sis anys s’ha mogut per la vida d’una manera molt similar a la de la majoria dels seus amics i parents, però que, a diferència d’ells –probablement- s’ha fet més preguntes, s’ha qüestionat moltes més coses i a la fi, no ha parat (ni para, encara) de buscar respostes.

No trobareu aquí, tampoc, les respostes de moltes qüestions, sinó –més bé- un treball en construcció (un work in progress, que diuen els anglosaxons) sobre la realitat del món gitano català. Sobre el fet de ser artista en un àmbit com el de la rumba catalana. Sobre el fet de ser gitano en un món paio. Sobre la col·lisió de dues cultures i sobre les respostes que precisa la cultura gitana per ser i estar en el segle XXI.

En Sicus, ja ho llegireu, és un xaval que encara conserva una de les qualitats més entendridores i essencials de l’esser humà: la innocència. És un paio (sí, ho he dit expressament) que segueix lluitant ingènuament contra molins de vent i de prejudicis que fan de la seva gent encara un grup social incomprès per la resta.

I la resta? Què fem pels gitanos catalans? Encara sembla que els estem esperant, com si fossin ells els únics responsables del desajust. Els paios encara no ens hem plantejat seriosament que ells son tan catalans (Porten més de cinc segles estables a Catalunya) com nosaltres i, per descomptat, tan éssers humans com nosaltres. La societat paia catalana encara està d’esquenes a aquests veïns de Gràcia, Sant Antoni, Hostafrancs, Mataró, Lleida, Balaguer, Badalona,

Aquest llibre d’en Sicus és una porta oberta a la reflexió, a la discussió necessària.  Perquè moltes de les coses que aquí s’expliquen mostren les contradiccions d’un món gitano que necessita urgentment desfer-se d’anacronismes i precisa afrontar el present (que no és altre cosa que el resultat d’un futur que s’accelera dia a dia) amb noves idees i eines que facin que la societat gitana es normalitzi (no parlo de homogeneïtzació) a un món que cada dia demana més respostes a tothom. I dic tothom en el sentit més ampli, sense fer diferències.

En aquest llibre descobrireu a un jove músic rumbero, mediador social, pare de família, religiós i vehement, que ens mostra la seva vida amb ganes de compartir un munt d’inquietuds. I descobrireu també que encara viu entre nosaltres un estil musical (La Rumba Catalana) que no hem sabut tractar ni tan sols entendre com es mereix. Un estil que l’hem ballat sense prejudicis i que l’hem fagocitat sense manies per reconstruir la nostra pròpia identitat mestissa.

La rumba catalana, un estil que depènnomés d’ells, dels gitanos catalans; que està a les seves mans, que només ells poden seguir evolucionant, revolucionant o diluint. Per això és important que les societats paia i gitana catalanes acabin per trobar-se. Per això és important que la societat gitana assumeixi els reptes del segle XXI.

Jordi Turtós

Periodista musical (espècie en vies d’extinció)